Enrere queda el dia que dóna nom a aquesta plataforma, 6 d’octubre. Més enrere queda encara el significat d’aquesta data. Ja són 73 els anys que fa que el president Companys va proclamar l’Estat català, un fet que el va portar a la presó, igual que els seus companys de Govern.
No hi ha millor dia que avui, ‘día de la hispanidad’, dia escollit pels personatges polítics més rancis i amb més olor de naftalina d’aquest país, per demanar a la gent mostres de veritable espanyolisme (també anomenat ‘nacionalismo’ espanyol), espanyolisme caspós, del d’abans. Un dia com avui hem de tenir clar que la lluita continua.
El dia 6 només va ser l’inici, la primera pedra d’un projecte, el primer pas d’un camí a recórrer amb un final que tots coneixem, el reconeixement del nostre país.
La lluita continua, perquè creiem que el nostre idioma parlat per més de 7 milions de persones mereix un reconeixement i no una censura. Perquè els nostres ports, aeroports, trens, etc. deixin de ser simples sucursals d’un estat centralista. Perquè la presentació de la cultura catalana a nivell internacional no es converteixi en un fet excepcional ignorat per la resta de l’estat al qual de moment pertanyem, sinó en un fet habitual. Perquè les nostres decisions com a poble no siguin ni il•legals ni revisades per un Tribunal o tutelades per un Govern que ens impedeix créixer com a país.
Per tot això i molt més, no oblidem que la lluita continua...
PD: Gràcies per les mostres de suport de tots els que esteu intentant d’una manera o altra donant a conèixer aquesta plataforma i reivindicant el dret a un Estat Català.
No hi ha millor dia que avui, ‘día de la hispanidad’, dia escollit pels personatges polítics més rancis i amb més olor de naftalina d’aquest país, per demanar a la gent mostres de veritable espanyolisme (també anomenat ‘nacionalismo’ espanyol), espanyolisme caspós, del d’abans. Un dia com avui hem de tenir clar que la lluita continua.
El dia 6 només va ser l’inici, la primera pedra d’un projecte, el primer pas d’un camí a recórrer amb un final que tots coneixem, el reconeixement del nostre país.
La lluita continua, perquè creiem que el nostre idioma parlat per més de 7 milions de persones mereix un reconeixement i no una censura. Perquè els nostres ports, aeroports, trens, etc. deixin de ser simples sucursals d’un estat centralista. Perquè la presentació de la cultura catalana a nivell internacional no es converteixi en un fet excepcional ignorat per la resta de l’estat al qual de moment pertanyem, sinó en un fet habitual. Perquè les nostres decisions com a poble no siguin ni il•legals ni revisades per un Tribunal o tutelades per un Govern que ens impedeix créixer com a país.
Per tot això i molt més, no oblidem que la lluita continua...
PD: Gràcies per les mostres de suport de tots els que esteu intentant d’una manera o altra donant a conèixer aquesta plataforma i reivindicant el dret a un Estat Català.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada