Neix la Plataforma 6 d’octubre, amb una voluntat clara, que és la de reivindicar el dret de Catalunya a ser una nació lliure i sobirana i esdevenir, si així és la seva voluntat, un Estat.
I neix en un moment, on la societat civil catalana està vivint una situació clara d’acomodament, de dia passo any empenyo i a on la classe política catalana no té en compte, de forma seriosa, la possibilitat de la independència.
Les declaracions, del vice-president de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira plantejant un possible referèndum d’autodeterminació el 2014, no han tingut cap mena de repercussió, sembla que es puguin fer promeses de qualsevol tipus, sense tenir en compte el sentiment nacional ni l’ambició sobirana d’una part del poble català.
A nosaltres, ens agrada aquesta iniciativa, li donem suport absolut, tenim dret a decidir que volem fer, per història i per cultura, és el mínim que ens deuen, 300 anys d’ocupació seran més que suficients.
Surti el que surti, el poble haurà decidit, haurà fixat un camí, hem de sortir d’aquesta incertesa, hem de decidir el que som i que volem esdevenir, és per això que la societat civil catalana ha de prendre consciència, sobretot la part sobiranista on els impulsors d’aquest text ens situem.
La reivindicació escocesa ha de ser l’exemple, una nació com la nostra no es mereix una proposta de independència per simple estratègia electoral, ens hem de fer sentir, ens hem de deixar veure.
És per això, que creiem necessari un moviment de la nostra societat civil, un acte de vida.
La data simbòlica del 6 d’octubre, vol recuperar aquell esperit de 1934, quan justament aquell dia el president Companys va declarar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, per això demanem a totes persones, de dretes i d’esquerres que sentin Catalunya, que volen fer un pas endavant, que pengin la seva senyera, la seva estelada, aquest 6 d’octubre i tots els propers, per fer veure de manera clara que Catalunya segueix tenint aspiracions.
I citant a Macià en aquests moments “ni dretes, ni esquerres ... Catalunya!!”
I neix en un moment, on la societat civil catalana està vivint una situació clara d’acomodament, de dia passo any empenyo i a on la classe política catalana no té en compte, de forma seriosa, la possibilitat de la independència.
Les declaracions, del vice-president de la Generalitat, Josep Lluís Carod-Rovira plantejant un possible referèndum d’autodeterminació el 2014, no han tingut cap mena de repercussió, sembla que es puguin fer promeses de qualsevol tipus, sense tenir en compte el sentiment nacional ni l’ambició sobirana d’una part del poble català.
A nosaltres, ens agrada aquesta iniciativa, li donem suport absolut, tenim dret a decidir que volem fer, per història i per cultura, és el mínim que ens deuen, 300 anys d’ocupació seran més que suficients.
Surti el que surti, el poble haurà decidit, haurà fixat un camí, hem de sortir d’aquesta incertesa, hem de decidir el que som i que volem esdevenir, és per això que la societat civil catalana ha de prendre consciència, sobretot la part sobiranista on els impulsors d’aquest text ens situem.
La reivindicació escocesa ha de ser l’exemple, una nació com la nostra no es mereix una proposta de independència per simple estratègia electoral, ens hem de fer sentir, ens hem de deixar veure.
És per això, que creiem necessari un moviment de la nostra societat civil, un acte de vida.
La data simbòlica del 6 d’octubre, vol recuperar aquell esperit de 1934, quan justament aquell dia el president Companys va declarar l’Estat Català dins de la República Federal Espanyola, per això demanem a totes persones, de dretes i d’esquerres que sentin Catalunya, que volen fer un pas endavant, que pengin la seva senyera, la seva estelada, aquest 6 d’octubre i tots els propers, per fer veure de manera clara que Catalunya segueix tenint aspiracions.
I citant a Macià en aquests moments “ni dretes, ni esquerres ... Catalunya!!”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada